martes, 30 de noviembre de 2010

'Tahlia Street'

Ho sento però avui haig de parlar de futbol. Tahlia street és coneguda afectuosament com els Champs Elysees de Riyadh. I no tant perquè resisteixi la comparació, sinó més aviat perquè és l'únic boulevard passejable de la capital àrab. En qualsevol dia de l'any és el meeting point dels joves saudís. Aquí passen les nits veient els cotxes circular, una interminable caravana de Porsches, Hummers i Lexus tots nous de trinca. De tant en tant algun accelera de forma impertinent, fent patinar els seus pneumatics; senyal que un grup de noies, cobertes sota les abbaies, desfila per la vorera. Curiosament ahir, al voltant de les deu de la nit, Tahlia estava irreconeixible. Els semàfors podien enllaçar-se en verd i les terrasses estaven desertes.

Tots sabem el que representa el Barça a Catalunya i més encara en temps d'Estatuts revocats i polítics mediocres. Però “el Barça és més que un club” no només per als catalans. El futbol disposa d'un estrany poder per a catalizar trobades impossibles entre persones que no comparteixen idioma ni cultura…Quantes vegades pronunciar la paraula “Barcelona” ha estat obsequiat amb un somriure en els llocs més recòndits del planeta?

Ahir em vaig preguntar què és el que fa que un saudí, es pugui convertit en acèrrim seguidor del Barça o del Reial Madrid. La pregunte es podria aplicar a qualsevol nacionalitat del món. Sociològicament, múltiples factors s'amaguen rera la pregunta, molts d'ells irracionals, com irracional és el sentiment de pertenença als colors d'una samarreta. Com a “culé” que sóc, m'agradaria pensar que sota aquesta afil.liació personal román una manera de practicar el futbol que podria comparar-se amb una manera d'entendre la vida. És clar que el Barça de Guardiola és la culminació d'un projecte que va començar a la fi dels 70, quan Johan Cruyff va convèncer Nuñez al fet que creés la Masia. El “mestre” Johan mai va inventar cap estratègia futbolística, simplement va traslladar una filosofia vital al terreny de joc. Les seves frases cèlebres han definit un estil únic (“Si nosaltres tenim la pilota ells no poden marcar”, “Sortiu al camp…i drisfruteu!”) el del rondo infinit que ahir es va enriure del Madrid a la pròpia cara, rebaixant-lo a la categoria de cadell de llebrer, maldestre i sense olfacte. En un món individualista el Barça es presenta com onze que són un. Aquest “tiqui-taca” blaugrana no és més que el companyerisme elevat a una condició estètica. Ho diu fins i tot la meva àvia, “aquest Barça és agradable a la vista”, fa fàcil l'impossible i a més ho fa perquè sí. En definitiva això és el que molts experts anomenarien “art”, una combinació perfecte de tècnica i passió. Perquè, a diferència del Madrid de Florentino, l'esquadra blaugrana no està formada únicament per “figures” sinó sobretot per “amics”: de l'onze titular que va saltar ahir nit a la gespa del Camp Nou, vuit es coneixien des de l’infància… i Guardiola, el seu tutor, havia estat l'alumne avantatjat de Cruyff. Tot encaixa quan ahir, a la sala de premsa el Pep li va dedicar la victòria.

Però més enllà de tot això, el futbol balla al són de la indústria del entertainment i com a tal és qüestió de màrqueting i de mass media. Nuñez va ser dels primers en saber-ho. Després van arribar els Laporta, Berlusconi, Florentino i companyia que ho han elevat a l'enèsima potència. Segurament per això ahir el carrer Tahlia estava tan desert, perquè en un món globalitzat la indústria del futbol també està globalitzada. Acabat el match, els nombrosos seguidors saudís del Barça van prendre els carrers per celebrar el 5-0. Tahlia es va omplir de nou de joves apassionats que amb els seus claxons i banderes van sortir a celebrar la victoria culé. Els de el Madrid, obvi, es van quedar a casa.

En un món en el que allò col·lectiu sembla haver-se diluït en l'àgora virtual, encara el futbol aconsegueix polaritzar a les masses. Més enllà de races, polítiques o religions ahir a la nit el món va estar “dividit” en dos . I un cop més, el televisor va fer de mestre de cerimònies. Jo volia parlar de futbol…


Roger Grasas, 30 Novembre 2010

Riyadh, KSA

domingo, 28 de noviembre de 2010



'Glass angel'
An accident happened today at Faisaliah Tower 3rd floor around 16:54pm, just a few minutes before the sunset prayer.

copy right by Roger Grasas 2010
Riyadh, Kingdom of Saudi Arabia November 29th, 2010


sábado, 27 de noviembre de 2010

"Congress hall" Trípoli, Lebanon
This auditorium is located within the Congress Fair of Trípoli the second biggest city in Lebanon after Beirut. The Fair was fully designed by the famous brazilian architect Oscar Niemeyer. Once it was almost finished the civil war broke out in Lebanon and the complete fair remained useless for the last twenty years.


copy right by Roger Grasas 2010
Middle East Walks 2010

domingo, 25 de octubre de 2009

"Inshallah (el somni dels Saud)"


L’any 1932 Abdulaziz al Saud va fundar el regne d’ Arabia Saudí. Després de 30 anys de campanya militar pels deserts de la península aràbica, Abdulaziz va aconseguir unificar les tribus beduïnes, imposant un nou estat sota el seu carisma i autoritat. Pocs anys després, al 1938, es descobria el primer jaciment petrolífer i s’iniciava la història moderna del país bressol de l’Islam.

En tant sols dues generacions, l’Aràbia Saudí ha viscut profundes transformacions, passant d’una societat tribal de costums ancestrals a un estat modern i hipertecnològic.La riquesa que va generar l’aparició del petroli va ajudar a consolidar l’estat saudí, però alhora van aparèixer nous conflictes i tensions.

Avui dia, l’Aràbia dels Saud segueix essent un país hermètic i conservador però alhora peça clau en la geopolítica internacional; un país de paisatges únics i gent hospitalària que conformen una societat que es debat en el manteniment d’un equilibri entre el compromís amb la tradició de l’Islam i una fulgurant inmersió en la postmodernitat.

La sèrie “Inshallah” és un treball personal que ha estat possible gràcies a la col.laboració del Príncep Saad bin Faisal bin Saad i que lluny de la pretensió d’oferir respostes, més aviat es conforma amb plantejar intrigues.

Roger Grasas

viernes, 23 de octubre de 2009

SONIMAG

Expo sonimagfoto ‘09:

“INSHALLAH” por Roger Grasas

2009 OCTUBRE 5

by farandularte!

Del 7 al 11 de octubre, un reportaje inédito de Roger Grasas nos abre las puertas de la hermética Arabia Saudí.Farandularte! recomienda esta serie de fotografías que componen “INSHALLAH” (el sueño de los Saud). Un proyecto que nos acerca al presente del Reino de Arabia Saudí a través de la mirada poética e intrigante de un fotógrafo y viajero que nos ha conquistado hace tiempo -Roger Grasas- y que ha sido posible gracias a un permiso especial de la familia real saudí.

Roger Grasas (Barcelona 1970) articula su proyecto teórico y creativo a través de la imagen fotográfica. La experiencia del viaje constituye el núcleo de su método de reflexión y producción. Algunos de los temas recurrentes en su trabajo personal son: el papel de la tecnología en la sociedad contemporánea, la interacción del ser humano con el paisaje, así como las posibles conexiones entre el arte y la ciencia

Tres meses de trabajo en uno de los países más inaccesibles del mundo han cristalizado en la exposición “Inshallah, el sueño de los Saud” que el fotógrafo Roger Grasas muestra al público por primera vez durante el Sonimagfoto & Multimedia. El montaje incluye una treintena de instantáneas, videos y montajes audiovisuales.

Un permiso especial de la familia real saudí, con la que el fotógrafo mantiene una relación profesional directa desde hace 4 años, permitió a Roger Grasas explorar la peninsula arábiga y documentar un país cuya cultura es todavía hoy reacia a la fotografía, por lo que este trabajo tiene un carácter único. La exposición nos descubre la realidad del Reino de Arabia Saudí: un país hermético y misterioso que en menos de un siglo y amparado por la mayor reserva de petróleo del mundo, ha pasado del tribalismo nómada de los beduinos del desierto a una sociedad postmoderna y ultratecnológica.

Esta dualidad casi paradójica ha inspirado al fotógrafo barcelonés que con una mirada inquitetante y muy personal ha capturado la esencia saudí de hoy a través de escenas asépticas y paisajes anecdóticos. La experiencia de éste y otros viajes constituye el núcleo de su obra en la cual reflexiona sobre el papel de la tecnología en la sociedad contemporánea, la extraña interacción del ser humano con el paisaje y las posibles conexiones entre el arte y la ciencia.

La extensa lista de trabajos de Grasas incluye las exposiciones Monegros (1995), Cròniques de la memoria umbil·lical (1998), Habitats del món (2000), Techné (2002), Activarte (2004), Una il·lusió òptica és una veritat òptica (2005), Phenomena (2006), 10-6 (2006) y Lacrimosa (2007). Estas muestras se han expuesto en ciudades como Barcelona, Madrid, Valencia, Ciudad de México y Puebla (México), Tarbes (Francia) y San Salvador (El Salvador).

Roger Grasas funda en 2004 el Estudio Bisou de fotografía especializándose en retrato editorial y reportaje de viajes. Colabora con diferentes publicaciones nacionales e internacionales y en el año 2005 empieza a trabajar para la familia Real de Arabia Saudí, país donde ha fundado recientemente el estudio de comunicación Imagine. Desde 2008 forma parte del colectivo de fotógrafos Phototroupe. Sus proyectos artísticos pueden verse en la galería Arsfotografika.

Del 7 al 11 de octubre, sonimagfoto & multimedia en Barcelona.



sábado, 21 de febrero de 2009

A JOURNEY THROUGHOUT ARABIA






"A journey throughout the Kingdom of Saudi Arabia"

Tomorrow we start our reportage all over the Kingdom.
6 Weeks, 2 Toyota Landcruiser, 2 brand new Canon Mark II, one crane for the film documentary and 10.000 kms of desert and mountains to run over the arabian peninsula...a dream come true!!!

Roger Grasas

miércoles, 26 de noviembre de 2008

LACRIMOSA en la REVISTA WOMAN


Llorar es un arte. Al menos, para el fotógrafo y científico Sasha R Gregor, a quien se le ocurrió probar qué pasaba si fotografiaba una lágrima.

El resultado fue sorprendente: a través de un fotomicroscopio y a 2.000 aumentos, la lágrima generaba paisajes abstractos y coloristas, de una
belleza extraña e inédita. Y lo mejor: eran irrepetibles en cada caso, pues su composición química varía según la persona, la causa que lo motive y otras condiciones ambientales.

En este reportaje, invitamos a siete personajes a que desnudaran sus emociones en forma de lágrimas, la actriz Paula Echevarría, la política Leire Pajín, el nadador Einhamed, la cantante Monica Naranjo, el actor Ruben Ochandiano y el ciclista Alberto Contador. Sus sentimientos y el paisaje gráfico que dejaron son únicos.

En la imagen la lágrima del propio autor,

Sasha R. Gregor (Barcelona, 1970)
Cópia cromógena 60x60 cm
Fotomicrografia de contraste interferencial Nomarski
2000 aumentos


Para más info www.sashargregor.com